Tornar a la principal Tornar a la principal

MAÇONERIA

La Maçoneria és una institució essencialment filantròpica, filosòfica i progressista, que té com a objectiu la recerca de la veritat, l’estudi de l’ètica i la pràctica de la solidaritat.

La Maçoneria considera que les condicions metafísiques i religioses,  són del domini exclusiu en l'apreciació de cadascú, rebutjant alhora qualsevol afirmació dogmàtica.

imag8    imag7

La Maçoneria es proposa estendre a tota  la humanitat, els llaços fraternals que uneixen als maçons de tot el món. Per això recomana a tots llurs membres, propagar els seus ideals amb l’exemple, la paraula i els escrits, junt amb la necessària discreció dels afers interns. Considera el treball com un dels deures essencials de l’ésser humà. Honora tant el treball manual com l’intel·lectual.

La Maçoneria té signes i emblemes d’un fort significat simbòlic, que només poden ser revelats per la Iniciació.

Aquests signes presideixen, en les formes determinades pels Ritus, els treballs dels maçons que els permet reconèixer-se i ajudar-se arreu del món.

La Maçoneria no imposacap interpretació dogmàtica d’aquests símbols.

La sobirania en  Maçoneria s’exerceix per sufragi universal.

imag6

La Maçoneria ha lluitat sempre contra tota mena d'intoleràncies. Ho ha fet doncs també contra les religions quan aquestes ho han estat i seguirà fent-ho en la mesura en què continuïn essent-ho. Només en aquest aspecte, és sosté l’enfrontament amb qualsevol religió, secta, partit, ideologia o grup que es sustenti en la intolerància o afavoreixi o estimuli la seva pràctica. Dins la maçoneria hi ha ministres de moltes religions, per tant no és anticlerical.

En Maçoneria el fet que el llibre de la Bíblia presideixi la majoria dels temples maçònics, obeeix al seu simbolisme relacionat amb la saviesa tradicional, que no pas en la religió, que respecta i accepta en totes les seves manifestacions, però que no les adopta com a pròpies. La Maçoneria invoca al Gran Arquitecte de l’Univers com a principi bàsic però sense posar-hi nom. La seva interpretació és personal com correspon a persones lliurepensadores que tenen la mateixa dignitat i respecte entre nosaltres.

La Maçoneria no guarda cap secret. Ens reunim a la recerca de la Veritat. (“La teva veritat? No, la Veritat, i vine amb mi a cecar-la. La teva, guarda-te-la.” Antonio Machado)

imag10

La Maçoneria no accepta fanàtics, integristes, racistes, xenòfobs ni intolerants de cap mena. El criteri de selecció que empra és estricte, però no es contempla ni el poder econòmic ni el prestigi de l’aspirant. Només cal acceptar i desitjar créixer en els valors humanistes que la Maçoneria defensa i sosté.

La Maçoneria és també esotèrica en el sentit que té coneixements reservats als iniciats. Esotèrica i misteriosa com pot ser una equació per a qui no sap matemàtiques, o un mapa per a qui no ha aprofundit en els sistemes geogràfics. En aquest sentit i només en aquest, la Maçoneria és esotèrica.

La Maçoneria ha tingut i té grans personatges (presidents de governs, filòsofs, científics, ideòlegs, humanistes, astronautes, inventors, artistes en tots els camps, polítics....), importants a tot el món. No han estat però, en contra del que pensa molta gent, dominadors de la societat a l’ombra de la Maçoneria. Tot al contrari; la Maçoneria col·laborà i està col·laborant en crear un àmbit per ajudar-los a desenvolupar els seus ideals.

La Maçoneria és ritualista en la mesura que és cerimonial, com ho és -per exemple- l’obertura d’uns Jocs Olímpics, el lliurament de diplomes universitaris, el jurament de bandera, un judici o una missa. Els nostres rituals són tan antics com molts d’ells i expressen unes tradicions que ens recorden un passat que ens és entranyable.

imag9

La Maçoneria  practica la solidaritat, com és d'esperar d'una institució que predica la Fraternitat, encara que es detecta amb facilitat a l’individu que s’acosta a nosaltres amb finalitats lucratives i de profit material. En els nostres Tallers -o Temples- hi ha germans a l’atur i amb necessitats econòmiques en la mateixa proporció que en la resta de la Societat.

La Maçoneria prepara per a cadascun dels seus membres un camí personalitzat a fi d’aconseguir el mestratge d’un mateix. No s’admeten menors d’edat en les Lògies. La Lògia no sotmet als seus membres a cap tipus de direcció espiritual o ideològica, per tant la Maçoneria no es cap secta, tot al contrari, combat aferrissadament qualsevol tirania personal i ideològica.

La Maçoneria a sofert al llarg de la seva història, innombrables persecucions per part dels diferents totalitarismes polítics i religiosos, precisament per ésser contraris a aquests ideals. Afortunadament avui en dia a tot el món la Maçoneria és reconeguda molt positivament. Hi ha però llocs en què encara que legalment reconeguda -com a l’Estat Espanyol-, la pertinença a la maçoneria pot posar en perill la feina o el prestigi de qui declara públicament la seva condició de maçó. Som un estat amb una democràcia molt jove i fràgil, i això es nota. Per aquest motiu a cap maçó se li prohibeix dir que ho és. El que si està vedat és revelar la pertinença d’altres sense el seu consentiment. Per tant no es pot considerar la Maçoneria com a societat “secreta” sinó com a “discreta”

Dins de la Maçoneria liberal, és essencial l’aportació de la dona com a Mestra de la seva pròpia arquitectura interior, amb el mateix nivell que l’home. És conegut el paper crucial que la dona va tenir en les antigues societats iniciàtiques. Aquesta Obediència en particular, la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, reconeix a la dona com a membre de ple dret, igual que ho ha fet la Maçoneria liberal des de finals del segle XIX.

 

G